FESTA DE PRIMAVERA









Moltes Gràcies a tots els que vau fer possible fer la Primera Festa de Primavera de l'Ateneu Solidari Associació Rosa Maria Esteban. 


Va ser un dia molt i molt bonic, pels musics que van venir a oferir-nos el seu art de la manera més desinteressada i amable. Gràcies Nicio, Obdúlia, Iris, Meritxell, Aran, Margarita, Cristian, Jabier, Ferran y Paquito.


El fet de que uns musics es trobin i s'animin a tocar junts encara que no es coneguin de res és el que dona sentit a la paraula ART, i això sorprèn a la gent que mira i escolta. Fer de la vida un ART, fer de la vida un record entranyable, fer de la vida uns moments en els que tots ens sentim units per alguna cosa molt important. Això ho hem d'agrair amb tot el nostre cor. 


I pels que no hi eren però estaven presents al sentiment de tots. Gràcies, moltíssimes gràcies per ser com sou. Moltíssimes gràcies pels vostres somriures i la vostra alegria. 


Res no és mesquí

Res no és mesquí,

ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat Papasseit 
El poema de la rosa als llavis (1923)