Moltes Gràcies a tots els que vau fer possible fer la Primera Festa de Primavera de l'Ateneu Solidari Associació Rosa Maria Esteban.
Va ser un dia molt i molt bonic, pels musics que van venir a oferir-nos el seu art de la manera més desinteressada i amable. Gràcies Nicio, Obdúlia, Iris, Meritxell, Aran, Margarita, Cristian, Jabier, Ferran y Paquito.
El fet de que uns musics es trobin i s'animin a tocar junts encara que no es coneguin de res és el que dona sentit a la paraula ART, i això sorprèn a la gent que mira i escolta. Fer de la vida un ART, fer de la vida un record entranyable, fer de la vida uns moments en els que tots ens sentim units per alguna cosa molt important. Això ho hem d'agrair amb tot el nostre cor.
I pels que no hi eren però estaven presents al sentiment de tots. Gràcies, moltíssimes gràcies per ser com sou. Moltíssimes gràcies pels vostres somriures i la vostra alegria.
Res no és mesquí
Res no és mesquí,
Res no és mesquí,
Res no és mesquí,
Res no és mesquí,
Joan Salvat Papasseit
El poema de la rosa als llavis (1923)